06/07/2018

Nota informativa sobre la qualitat d'aigua produïda per a l'ETAP d'aigües de Banyoles.

Escrit enviat pel departament de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya en referencia a Aigües de Banyoles S.A., en relació amb l’anomalia en el paràmetre sulfat.

Us adjunto un resum de l’escrit que ens ha enviat el departament de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya en referencia a Aigües de Banyoles S.A., en relació amb l’anomalia en el paràmetre sulfat, per tal que presentin l’actualització de la proposta que es va presentar fa uns anys  sobre el  tractament  de sulfats  en  l’aigua de  l’ETAP  de Banyoles  o, si  escau, elaborar  una nova proposta amb l’objectiu d’assolir concentracions de sulfats que es mantinguin, la major part del temps, per sota de 250mg/l en l’aigua distribuïda. 

D’acord amb les dades històriques sobre la qualitat de l’aigua d’aquesta zona de subministrament, l’aigua té concentracions de sulfats per sobre del valor paramètric que estableix la normativa vigent (250mg/L), i fins el 2017 estaven en una concentració mitjana en l’entorn de 570mg/L. Els resultats del controls fets el 2017 donen un promig de 630ml/L

L’elevada concentració de sulfats és deguda a les característiques naturals del tipus d’aqüífer del qual depenen les captacions, i és característica de sistemes que en el seu funcionament es donen fenòmens de dissolució de guixos, com l’aigua origen de la captació de l’Estany de Banyoles.

Valoració sanitària del paràmetre sulfat: 

El sulfat és un paràmetre indicador amb un valor paramètric de 250 mg/l, la superació del qual no determina la qualificació d’aptitud per al consum, però si suposa la no conformitat amb els criteris que estableix l’RD 140/2003. D’acord amb l’article 27 del RD 140/2003 es recomana que quan se superi el valor paramètric en concentracions superiors a 500 mg/l s’han de prendre mesures correctores de ràpida aplicació. El valor consensuat per qualificar una aigua com a no apta pel consum és de 1000 mg/l. El valor de 250 mg/l s’estableix en base a criteris organolèptics.

L’Organització Mundial de la Salut no proposa cap valor guia basat en criteris sanitaris. El sulfat és un dels anions menys tòxics. Això no obstant, en elevades concentracions, s’ha observat catarsis, deshidratació i irritació gastrointestinal. Els efectes gastrointestinals resultants de la ingesta d’aigua que contingui elevades concentracions de sulfats, especialment en població no habituada a aquests tipus d’aigües, es podrien observar a concentracions a partir de 500mg/L. A més, els sulfats poden donar un sabor perceptible en l’aigua de beure. Les concentracions de llindar de gust per a les sals de sulfat varien de 250 a 900 mg/L (mitjana 525 mg/L) per a sulfat de calci i de 400 a 600 mg / L (mitjana 525 mg/ L) per a sulfat de magnesi.

La presència de sulfat a l’aigua promou la corrosió de les canonades de metall per efecte electrolític. Els sulfats poden induir la proliferació dels bacteris reductors de sulfat a les zones d'estancament de l'aigua a la xarxa de distribució. El sulfur d'hidrogen produït per aquests bacteris pot reduir la qualitat organolèptica de l'aigua impartint un sabor i olor desagradables i pot augmentar la corrosió tant en tubs de metall com de formigó i interferir amb la desinfecció d'aigua a les xarxes de distribució. 

Atenent al que s’ha exposat, s’ha d’establir un cronograma de les actuacions necessàries per instal·lar un tractament amb l’objectiu d’assolir una concentració de sulfats per sota de 250 mg/l. Alhora el tractament ha de permetre ajustar l’equilibri de saturació de l’aigua per tal que l’aigua no sigui ni incrustant ni agressiva.

 

 

 

Informació addicional